Accès directe a: Contingut » | Navegació principal »


Notícies

La valentia i la resignació de les dones, en imatges

Judith Vizcarra i Noelia Oliver mostren les seves obres a La Casa Elizalde

Dijous 6 d'octubre

Dues dones observen una de les fotos de Noelia Oliver.

Dues mirades femenines sobre el patiment de les dones i el seu enfrontament a l’adversitat. Això és el que pot veure’s fins al proper 21 d’octubre a La Casa Elizalde, en el marc de dues exposicions fotogràfiques: ‘L’orgull de l’absència’, de Judith Vizcarra, i 'Vídues blanques’, de Noelia Oliver. La inauguració de les dues mostres, celebrada simultàniament el passat 4 d’octubre, va comptar amb la presència de les autores, algunes models i l’exconsellera de Justícia Montserrat Tura.  

“Una història de valentia”. Així és com la veterana fotògrafa de Mollet Judith Vizcarra resumeix ‘L’orgull de l’absència’. Vizcarra ha retratat els últims anys diverses dones que s’han hagut d’enfrontar al càncer i que, per culpa d’ell, han perdut un pit. Vizcarra, que en els seus 34 anys d’experiència sempre ha triat temes provocadors per a les seves obres, ha retratat les seves models com a dones valentes, lluitadores i, sobretot, orgulloses de la seva femineïtat.

L’autora va explicar en la inauguració que havia intentat captar el dolor i la valentia d’aquestes dones amb la màxima empatia possible. La fotògrafa va estar acompanyada per algunes de les models de la mostra, molt emocionades en recordar la mort d’una de les seves companyes de projecte per culpa del càncer, i també per l’exconsellera i exalcaldessa de Mollet, Montserrat Tura, qui va destacar que haguessin estat valentes en deixar-se fotografiar. “És una exposició sense por que s’ha d’aplaudir”, va afirmar.

‘Vídues blanques’, un apropament a la realitat de les dones a l’Índia
Si ‘L’orgull de l’absència’ mostra la valentia de les dones davant l’adversitat, ‘Vídues blanques’ explica en blanc i negre el maltractament social que pateixen les dones que perden el seu marit a l’Índia i com accepten aquesta situació. En quedar vídues, no només no poden tornar a casar-se, sinó que són repudiades per una societat molt conservadora que les obliga a vestir de blanc i a exposar-se de per vida a aquest maltractament social. I això és, precisament, el que mostren les imatges, d’una bellesa carregada de duresa.  

Noelia Oliver, una jove fotògrafa cada vegada més interessada pel fotoperiodisme, va fer les fotografies el 2010 a Vrindavan, una ciutat sagrada de l’Índia on les vídues esperen la mort. De vegades, l’espera pot durar anys o dècades. “La seva no és una història de valentia, sinó de resignació”, va afirmar l’autora en la inauguració de la mostra, la qual està complementada amb un documental de la mateixa Oliver sobre el paper de les dones a l’Índia, molt inferior al dels homes.


Accès directe a: Contingut » | Principi de la pàgina »| Navegació principal »