BUFA&SONS Xavi Lozano

Xavier Lozano: “La música és una necessitat”

09/03/2017

En Xavier Lozano té la capacitat de muntar un recital amb objectes quotidians convertits en instruments musicals. Tot un univers personal ple d’imaginació que no deixa indiferents a grans ni a petits. Descobriu-lo el proper diumenge 19 de març al pati de La Casa Elizalde amb Bufa & sons.

Com vas començar a inventar instruments amb materials reciclats?

Vaig començar l’any 1990 quan el meu avi es va trencar el fèmur, en aquell moment  jo estava estudiant flauta de bambú i em vaig fixar que la crossa del meu avi hi tenia moltes semblances. Vaig decidir bufar la crossa com si fos una flauta i allà se’m va obrir la curiositat per descobrir instruments fets d’objectes quotidians.

Com crees els instruments?

Tot és posar en pràctica l’ull analític i la imaginació, quan veig objectes penso en si es podrien bufar. Hi ha moltes coses quotidianes que estan fetes de tubs com les bicicletes o les cadires dels bars, m’agrada que els objectes es puguin reconèixer fàcilment. No fan falta tantes coses per passar-nos-ho bé. Jo sempre dic que la música és una necessitat i ho comparo molt amb el menjar, quan no hi ha re per dur a la boca, s’ acaba menjant el que sigui.

Bufa & sons és un títol que amaga un joc de paraules…

Sí, m’agradava la idea que es pogués llegir també en anglès. De fet, una vegada em van trucar de la Xina i em van dir si podia anar a tocar amb els meus fills…Buscava un nom que sonés esperpèntic.

Quan temps fa que fas aquest espectacle?

Més o menys des del 2004. Ja tocava instruments d’aquest tipus a les escoles i li trobava una vessant força pedagògica. La primera actuació que vaig fer amb Bufa & sons va ser al mercat de segona mà Lost & Found i a partir d’aquí van anar sorgint actuacions en festivals i cicles.

Quina resposta estàs trobant per part del públic?

Jo crec que molt bona, l’espectacle és una excentricitat que crida l’atenció del públic. La gent vol veure com es bufa un totxo, i amb el públic familiar funciona molt bé. No he pretès mai fer un espectacle familiar, de fet és per a tots els públics.

Creus que els nens són un públic més exigent que els adults?

No, els nens i els joves són un públic molt fàcil. El que crec que els hi agrada és que els mostris un espectacle sincer, dinàmic i divertit, no quelcom comercial.  Per mi és el millor públic.

Què és el que més t’agrada de treballar amb nens i joves?

Jo crec que aprenc més d’ells que ells de mi. Els explico conceptes però ells m’ensenyen espontaneïtat. De fet,  el públic que més m’agrada són els adolescents perquè pensen que ja ho entenen tot i de sobte veus com se’ls hi gira el món. Em fa gràcia perquè es queden parats i no saben com reaccionar.

Què viurem el proper diumenge 19 de març?

Veurem com sonen moltes coses que no sabíem que sonaven i les fem servir cada dia. Descobrirem una altra dimensió de la matèria i dels objectes més quotidians. Resulta que podem escombrar i tocar una peça musical amb aquella mateixa escombra. I per suposat que la idea principal és que la música està allà on decidim trobar-la.