NOUR

Nour Alchikh reivindica el paper actiu de la dona al món àrab

10/03/2017

Nascuda a Damasc, la Nour Alchikh va arribar a Tarragona l’any 2009 per fer el Màster d’Estudis Culturals Mediterranis. Després es va doctorar en Història Moderna de Síria i actualment compagina les classes amb la seva feina a l’ Institut Europeu de la Mediterrània dins el departament de gènere.

Què et va portar cap a Catalunya?

Quan treballava per la Mitja Lluna Síria, que és com la Creu Roja d’aquí, vaig participar en un campament de joves a Sèrbia. Allà vaig conèixer un noi de Tarragona que em va parlar del Màster d’Estudis Culturals Mediterranis a la Universitat Rovira i Virgili, em va sembla molt interessant i vaig decidir marxar.

Quan fa que no vas a Síria?

Des del 2010 que no hi he pogut tornar. Els meus pares i les meves germanes viuen a Damasc en una zona no tan perillosa però la vida és molt difícil. Hi ha molts punts de control per tota la ciutat, els aliments són molt cars, es produeixen molts talls de llum i aigua…La resta de la meva família estan repartits per diferents països, com moltes altres famílies síries.

Estàs vinculada a algun col·lectiu relacionat amb els refugiats siris?

Sí, participo amb diferents col·lectius i entitats. Amb la Creu Roja vaig treballar en un camp de refugiats a Grècia com a mediadora social i intèrpret. També he col·laborat amb la plataforma Stop Mare Mortum, amb la campanya Casa nostra casa vostra i amb la Càtedra UNESCO del Diàleg Intercultural al Mediterrani de la Universitat Rovira i Virgili, on segueixo força activa fent xerrades.

Què opines del paper de les institucions europees en tota aquesta crisi?

És una vergonya, crec que no s’ha fet prou esforç en aquests 6 anys de conflicte per acabar-ho de manera diplomàtica. No s’ha fet pressió al Règim perquè deixi de bombardejar les poblacions sirianes, ni tampoc s’està fent res per ajudar als milers de persones que porten anys malvivint en camps de refugiats.

Què ha portat a tanta gent deixar-ho tot i venir cap a Europa?

Els refugiats que han arribat a Europa ho han fet com a últim recurs. Al principi del conflicte la gent no volia marxar lluny per poder tornar a casa seva quan tot acabés. A mida que la guerra s’ha anat estenent, els països àrabs veïns han anat acollint cada cop més persones. Ara mateix, la segona ciutat més gran de Jordània és un camp de refugiats siris on la gent viu des de fa molts anys en condicions infrahumanes. Al Líban 1 de cada 4 persones és refugiada. Les persones que venen a Europa arrisquen la seva vida en el viatge, han de vendre tot el que tenen per pagar als traficants. Per a ells prendre aquesta decisió vol dir que ja no tenen esperança i decideixen començar des de zero lluny de casa seva perquè creuen que a Europa es respecten els drets humans. Moltes famílies venen aquí pensant en el futur dels seus fills, perquè volen que tinguin una vida digna com la que ells han tingut, que puguin estudiar i no hagin de sobreviure.

El passat dissabte 18 de febrer va haver-hi una manifestació multitudinària a Barcelona, com ho vas viure?

És emocionant veure com la gent es mobilitza. Jo he vist persones que s’han organitzat ràpidament per ajudar a famílies que han arribat a Europa sense cap recurs. La gent està molt sensibilitzada i vol acollir, són els polítics els que han de mobilitzar-se.

Aquest trimestre començaràs un nou taller a La Casa Elizalde sobre feminisme i gènere al món àrab

Sí, és una continuació dels dos tallers que he fet anteriorment sobre història del món àrab i de l’islam. En aquest nou taller parlarem del tema de la dona i ens centrarem en casos de dones lluitadores que han aconseguit canvis dins la societat àrab.

Com és el dia a dia d’ una dona a Síria?

Depèn de la seva classe social i de la zona on visqui. La dona sovint s’enfronta amb una situació molt difícil degut a les lleis que regeixen els països àrabs com ara el matrimoni infantil, el vel forçat o la manca de llibertat. És molt difícil ser dona i viure de manera independent, sempre està supeditada a un home de la família o al marit. La llei actual també considera com a “crim d’honor” l’assassinat de la dona a mans del seu marit si aquest sospita que li ha estat infidel.

És possible arribar a la igualtat entre home i dona al món àrab?

La situació ha millorat molt gràcies a totes les dones àrabs que estan lluitant diàriament, però encara queda molt per fer.  La revolta de la Primavera Àrab del 2011 va servir perquè els joves àrabs fossin conscients dels seus drets. Cal un canvi polític i legislatiu per tal d’abolir les lleis que permeten aquesta desigualtat. Al Líban, la pressió social que han fet aquestes dones ha aconseguit abolir una llei que permetia la violació d’una dona si després l’home s’hi casava. Les famílies obligaven a les noies a casar-se amb els seus agressors per tal de protegir l’honor de la família. La dona passava a ser culpable en comptes de víctima. A Síria i a Egipte cada cop s’estan mobilitzant més dones que busquen la igualtat. Els rols estan canviant, les dones ja treballen i poc a poc es van conscienciant i empoderant. Per altra banda, s’hauria d’augmentar el nombre de dones dins el mercat laboral i a l’administració pública. També cal millorar l’educació, començant per fomentar les escoles mixtes.

En aquest taller parlaràs de dones rellevants en el món àrab?

Sí, vull donar molts exemples de dones cantants, escriptores, ballarines, poetes… que lluiten per la igualtat en l’actualitat. Vull donar a conèixer el paper de la dona àrab, ja que penso que és un tema molt desconegut aquí. Hi ha molt estereotip format sobre la dona àrab tancada a casa, sense veu pròpia, i no es així.

Ja per acabar, què és el que més t’agrada de donar classes?

M’encanta veure que hi ha estudiants que venen a aprendre coses de mi. Això em fa sentir molt humil, però a la vegada m’empodera. Jo també aprenc molt d’ells. També m’agrada poder parlar de les semblances que tenim entre cultures i així trobar punts de trobada i no de separació, encara existeixen molts prejudicis sobre el món àrab.