HOP a Elizalde

El HOP Festival, tot un referent del seu gènere, torna per mostrar-nos dos solos i un trio: Magura, Nunca Bailaré Solo i Formicaio. Tres mons i tres imaginaris diferents de cinc artistes que porten les danses urbanes a l’àmbit de la creació escènica.

NUNCA BALARÉ SOLO / Diego Garrido (Iron Skulls Co.)

Com es pot expressar allò que és inexpresable? El sentiment de pèrdua, l’esperança, es poden expressar únicament amb moviment, amb dansa? Garrido, membre fundador de la ja consolidada i internacional companyia Iron Skulls, presenta ara el seu darrer treball en solitari.

Direcció i interpretació Diego Garrido producció Iron Skulls Co.  música Our Lord Debussy – A Winged Victory For The Sullen vestuari Diego Garrido texts Alejandro Samaniego foto Olga Segura video Vicente R durada 10 minuts residència artística Cal Gras

FORMICAIO / La Im.perfecta

Et despertes després d’un somni d’aquells en què les imatges i els pensaments se’t presenten difusos i distorsionats. I t’adones que has fet una passejada pel teu subconscient un lloc on tres cossos conviuen com si fossin un de sol… On acaben els límits
del cos i comencen els del cap?

Coreografia i interpretació Júlia Miralles, Raquel Rodríguez i Paula Sánchez assistent de direcció Raquel Méndez durada 12 min

MAGURA / Alina Sokulska 

El seu color és el vermell, com la sang, és intensa i protectora, el seu sexe és híbrid i ambigu, els seus elements són el foc i l’aire. A la mitologia eslava és representada com un ocell que sobrevola els camps de batalla, esperona els guerrers i dona el darrer petó al soldat que ha lluitat amb valentia per la seva terra. El seu nom és Magura i aquesta peça parla d’ella.

Coreografia i interpretació Alina Sokulska disseny Daria Koshkina fotografia Alex Johnstone assistents Lorena Arroyo i Leonie McIntosh