Bikimel

Bikimel posa veu i sentiment a poemes de grans autors

La cantautora Vicky de Clascà, més coneguda com a Bikimel, presenta aquesta tardor el seu nou treball No Ben Bé. Un disc format per poemes musicats de Carles Hac Mor, Maria Cabrera o Joan Brossa, entre d’altres. El divendres 4 de novembre la veurem en concert a La Casa Elizalde dins el cicle DO Autor.

Qui són els teus referents musicals?

Actualment em costa pensar que hi ha un referent musical en el moment que composo, ja que la meva inspiració parteix d’altres coses que de la música. El meu passat està ple de rock, blues i sobretot moltes cançons, però veig  que ha quedat interioritzat, en un llenguatge que ara evoluciona a poc a poc. Recentment penso que s’ha de reivindicar el disc Jagged little pill d’ Alanis Morrisette, tant per la poesia i valentia de les lletres, com per l’originalitat de les cançons i la interpretació de la cantant.

Parla’ns de la teva evolució musical: del rock inicial d’ Stat Jònic (2010), passant per un treball molt més harmònic amb Farrera (2013), l’optimisme de Morir d’un llamp (2015) i finalment amb el darrer disc No ben bé (2016).

Els discs són diferents fases de la meva evolució, però no totes elles estan en els àlbums. Durant la dècada anterior del primer disc editat, vaig composar molta música en anglès. Sempre m’ha sabut molt greu no haver-ho enregistrat.

Un altre fase que vaig tenir, va ser la de trencar amb el rock, una mica abans de fer Farrera. Vaig entrar en una època molt melòdica, on necessitava que la veu es fes gran a l’escenari, i enmig de la gira vaig substituir el format de banda per tan sols un celo i una viola, era un espectacle que es deia Racons. En aquest procés em va agradar submergir-me en el món de la orquestració, on vaig acabar fent jo mateixa els arranjaments, i guanyar seguretat per auto-produir el següent disc Farrera.

El teu darrer disc és un recull de pomes musicats, en què t’has basat per triar aquests autors i poemes?

A cada àlbum hi ha hagut un poema musicat. En el primer àlbum vaig incloure Jonàs de Mª Cabrera, al segon hi havia La llera del riu vermell de Josefa Contijoch, i Vinyoli posa títol i lletra al títol del tercer disc Morir d’un llamp. La poesia m’ha anat seguint més que al contrari, ja que la majoria de músiques, han estat encàrrecs, i ha estat una sort, perquè m’ha donat l’oportunitat d’enriquir-me com a cantautora i de conèixer millor la nostra cultura més recent. A No ben bé, faig un recull de varis poetes, és estrany perquè, habitualment es fan discs monotemàtics d’un sol poeta, però és una manera de reivindicar un col·lectiu, una escena viva, activa i transversal generacionalment. La vida m’ha donat la sort i grandesa d’apropar-me a l’obra i a la persona d’alguns dels poetes que he musicat, com ara: Dolors Miquel, Maria Cabrera Callís i Carles Hac Mor. Actualment, Barcelona és una ciutat  on existeix aquesta barreja d’artistes, poetes i músics, sobretot gràcies a persones com Josep Pedrals,  Carles Hac Mor i Ester Xaragay, i a tota l’activitat que s’ha generat a l’Horiginal.

Com és el procés de creació de musicar els poemes que has triat?

És molt intuïtiu, la primera part és la melodia. Enlloc de recitar el poema el canto i més o menys és el que acaba sent. En funció de com va fluint la melodia i l’harmonia, és quan haig d’establir l’estructura i decidir en cada poema si vull que agafi una estructura de cançó o més lliure, o bé si acaba sent una adaptació com vaig fer amb Jonàs (Stat Jònic, 2009).

No ben bé és el títol del recent poemari de Carles Hac Mor, que ens ha deixat aquest any, què t’ha portat a posar aquest títol a l’àlbum?

En homenatge a aquest gran filòsof de l’art de la vida i gran anti-poeta dadaista. Un títol que m’anava de perles per expressar el concepte de l’àlbum. Si llegim tot seguit: “Bikimel, no ben bé” bé a dir això mateix, que no és un disc “ben bé” Bikimel, ja que les lletres no són meves, ni la banda és “ben bé” Bikimel, ja que és a veu i piano, acompanyada d’altres sons que fugen dels fets fins ara  presents en els anteriors discos.

Què podrem escoltar al concert que faràs el proper 4 de novembre a La Casa Elizalde? A més de temes del teu últim disc, sonaran cançons d’àlbums anteriors?

Serà un repertori plenament No ben bé. Serà refrescant per mi no haver de recórrer a les cançons que canto habitualment. Serà una visió artísticament distant, i molt emocionant, posar sentiment, música i veu a lletres de grans poetes, com si fos un antic joglar o un “cantastoria”.