14/11/2016

Clara Garí: “L’emoció només arriba quan hi apostes”

El proper 22 de novembre s’inaugura a La Casa Elizalde l’exposició ‘Cels i Precipicis dels artistes Mim i Silvia Juncà. Un projecte en què figures i lletres s’acompanyen i esborren els límits. Hem parlat amb la comissària de l’exposició Clara Garí, historiadora de l’art, gestora cultural i fundadora del Centre de Creació Contemporània Nau Côclea.

La Clara es defineix com una comissària poc típica,  la seva feina curatorial ve de dirigir globalment la Nau Côclea, el seu projecte artístic i de vida. La Nau Côclea, situada al poble de Camallera (Girona),  és un centre de creació que produeix projectes artístics i compta amb un programa de formació per a creadors i residències artístiques. La majoria de les exposicions on treballa com a comissària són projectes derivats de la Nau Côclea i del Grand Tour, el seu altre gran projecte.

De què tracta ‘Cels i Precipicis’?

‘Cels i Precipicis’ és una conversa entre dos artistes, el dibuixant, escultor i pintor Mim Juncà i l’escriptora i guionista Sílvia Juncà. Es tracta d’una conversa atípica, en la qual ell parla principalment amb imatges i ella amb textos. No és un diàleg amb el tema prefixat i amb un ritme regular i altern, sinó un joc de suggeriments, imatges, paraules, que envien els significats i els arguments fora de l’àmbit habitual. Cada nova aportació d’ell o d’ella dirigeix la creació en una direcció que no és previsible: ella posa els precipicis, ell el cel obert diuen els artistes.

Imatges i textos funcionen com a ‘disparadors’ en el sentit que ‘posen a volar’ les idees  i suggereixen altres maneres de veure les coses i d’interpretar la realitat. Són com una meta-inspiració: les imatges inspiren paraules i les paraules inspiren imatges, però totes dues porten els significats enllà. Enllà de la lògica dels llenguatges, visual i escrit, cada aportació funciona com una finestra oberta que convida a volar.

Per què a volar?

Volar és precisament el tema principal de l’exposició, un mite i un somni que forma part de totes les cultures i que té doble sentit: és ascendir, és poder, és llibertat, és extensió. Però volar és també caure, com Ícar, o cremar com Faetó. És tocar el cel i amidar el precipici. És felicitat, llibertat i risc, vertigen i caiguda.

Què hi trobarem a ‘Cels i precipicis’?

L’exposició està feta de grans i petits dibuixets, frases, grafiti, fotocòpies, retalls de diari; una col·lecció de retalls aparentment sense importància però que lentament ens desvetllen un món, un cosmos. L’univers curull de cels i precipicis, on, com li passava a Alícia al País de les Meravelles, a qualsevol racó hi podríeu trobar la porteta o el pou profund que us transporti als jardins de la Reina de Cors o a l’altra banda del mirall.

Com sorgeix la idea de fer aquesta exposició?

Conec Mim Juncà de fa molts anys, som bons amics. I recordo un dia que em va convidar a la presentació d’un llibret de l’editorial El Cep i la Nansa, dos contes escrits i dibuixats a quatre mans amb la seva filla Sílvia. Els contes estaven escrits a partir d’idees molt senzilles amb molt poca acció i molts suggeriments, eren boníssims. Hi havia una gran complicitat, molt sentit de l’humor en aquella col·laboració. Això em va donar la idea d’incloure tots dos artistes en el nostre projecte Grand Tour 2015, una caminada que el públic comparteix amb artistes de totes les disciplines. Mim i Sílvia van caminar amb nosaltres uns 10 km i van crear una història en temps real, sobre nosaltres caminants, amb imatges i textos improvisats. Aquesta experiència va resultar fresca i profunda alhora, com l’aigua d’un bassal. I per això vaig decidir trobar el context per seguir-hi treballant. Va arribar el moment i ara som aquí.

Per què recomanes visitar aquesta exposició?

Aquesta és una pregunta que té més sentit des del món del màrqueting que des del món de l’art. La diferència principal està en que visitar ‘Cels i Precipicis’ no és un acte de consum cultural, sinó un joc de complicitat creativa, i la pregunta ‘per què hem de jugar’, oi que sona, si més no, innecessària? Jugues o no jugues però si jugues no cal perquè.

Teniu previst fer alguna activitat relacionada amb l’exposició?

Estem preparant unes visites especials, on una persona explicarà a una altra de manera personalitzada de què van els ‘Cels i els Precipicis’, com ho ha vist ella i perquè li ha agradat jugar el joc. I la persona visitant tindrà aleshores l’oportunitat de veure l’exposició de manera concentrada, atenta i personal, i potser després de transmetre la seva experiència a una altra persona.

El ‘com’ és una sorpresa que desvetllarem en el seu moment.  El ‘què’, és que veure de veritat les coses, gaudir-les com les gaudeix l’artista i l’amant, demana atenció: l’emoció només arriba quan hi apostes, i el cel quan el camí voreja el precipici.

Més informació

L’exposició s’inaugura dimarts 22 de novembre a les 19.30h.

Es podrà visitar fins al 22 de desembre.

Les visites guiades es faran tots els dimecres (excepte el 7 de desembre) a les 19h. Cal inscriure’s personalment al Centre Cultural La Casa Elizalde o per mail a: exposicions@casaelizalde.com.

Pujar