Cara a barraca!

Alberto Alejandro Rodríguez, Aya Eliav, Daianna Sierra Camacho, Diego Umbarila Mora, Giuseppe de Bernardi, Sara Santos Herbosa i Mercè Hernández Carbonell

Set artistes, sis orígens, un màster i un espai expositiu que un dia va ser la casa d’algú, un lloc íntim des d’on interpretar el món, un refugi, un cau de relats. Cara a barraca! mostra desvergonyidament i amb desimboltura una sèrie d’obres desenvolupades des de diverses perspectives. L’exposició condensa imaginaris que s’entrecreuen en l’ara i l’avui; en l’espai privat i públic; en la memòria personal i col·lectiva i en la necessitat inherent de l’art de connectar i comunicar per crear una visió polièdrica de la realitat que ens envolta.

L’expressió popular de cara a barraca indica anar directe al gra, ras i curt. En l’art sovint falta aquesta actitud, el parlar sense embuts. Volem que l’obra s’imposi al discurs, com un cop de puny damunt la taula.

Exposició col·lectiva dels projectes finals del Màster de Producció i Recerca Artística – línia Art i Contextos Intermèdia – de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.

En el marc d’Art Nou.

Inauguració:
Dimecres 7 de JUNY a les 19 h

 

Alberto Alejandro Rodríguez
L’Havana, Cuba. 1991

Artista visual que actualment resideix a Barcelona. Mitjançant una àmplia gamma de disciplines que van des del dibuix a la instal·lació, la seva obra se centra a estudiar i representar diferents tipologies de llocs, concretament aquells que han estat deixats de banda per la societat.

Aya Eliav
Tel-Aviv, Israel. 1977

Artista visual multidisciplinària, viu i treballa a Barcelona. El seu treball aborda temes com la memòria col·lectiva local i global, la identitat, el sentit de pertinença, la immigració o la família. Es caracteritza per una mirada íntima i reflexiva on s’aïllen elements, objectes i moments, indagant-hi mitjançant una interpretació personal. Les seves disciplines van des de la pintura, a la performance o al vídeo.

Daianna Sierra Camacho 
Bogotà, Colòmbia. 1978

Artista multidisciplinària resident a Barcelona. El seu treball se centra a investigar la manera en com es relacionen alguns conceptes, la resignificació del cos, la superstició o la mirada de l’altre i cap a l’altre, prestant especial atenció en el vincle que té lloc entre aquests elements i la construcció de l’entorn. Per fer-ho utilitza diferents mitjans que van des de la instal·lació, a la il·lustració, al so o al vídeo.

Diego Umbarila Mora
Bogotà, Colòmbia. 1992

Artista visual resident a Barcelona. El seu treball se centra en l’art urbà acompanyat de crítica social, política i cultural, tenint com a bressol de la seva evolució la ciutat de Bogotà. En la seva obra utilitza diversos llenguatges artístics enfocats en la il·lustració, el muralisme i el cartellisme.

Giuseppe De Bernardi 
Lima, Perú, 1972

L’artista treballa de manera interdisciplinària en els camps de la recerca en Belles Arts i la gestió cultural com ara el cinema, projectes d’arts escèniques i la televisió. La seva obra es desenvolupa entre l’agitprop i la crítica publicitària i cultural, sempre amb to irònic i acolorit. Recolzant-se en el dibuix, la pintura i el collage, crea imatges que llueixen sobre els seus anomenats “murs comunitaris”: parets de la ciutat, la galeria i el grafiti.

Sara Santos Herbosa
Barakaldo, Euskadi. 1998

El seu treball se centra en desenvolupar la investigació artística sobre el concepte de desig des d’una perspectiva de gènere. A través de diferents mitjans com l’escultura, la fotografia o la pintura, s’apropa a aquesta premissa amb gestos com el de col·leccionar, per després relacionar-ho i experimentar des de la mística i la fantasia que troba en aquests objectes, textos, imatges, etc.

Mercè Hernández Carbonell 
Sitges, Catalunya. 1981

El seu treball se centra en el procés creatiu, entenent la pintura com un interval de què s’està produint, una pausa compartida amb l’espectador. L’artista se serveix de la pintura per copsar el pas del temps, concebent la pràctica pictòrica com un procés cíclic, viu i alhora destructiu; una obra efímera feta de material perdurable. Una obra que ens recorda que tota presència n’altera sempre una altra.