Joan Vives

Joan Vives celebra un quart de segle ensenyant història de la música a La Casa Elizalde

23/10/2018

Joan Vives va arribar a La Casa Elizalde un octubre de fa 25 anys, quan només s’hi feien quatre cursos. Des d’aleshores imparteix el curs d’Història de la música. Amb una mitjana d’uns 75 alumnes, ofereix un repàs des del Barroc fins a l’època contemporània.

A més de la seva tasca com a professor i divulgador, també és flautista de bec i locutor-redactor del programa Tots els matins del món de Catalunya Música.

Com vas començar a fer classes a La Casa Elizalde?

Em va trucar la directora de Joventuts Musicals de Barcelona, la Carlota Jardí, per proposar-me de fer un taller d’història de la música que fos àgil i divulgatiu. Jo tenia 29 anys i vaig acceptar de seguida. Em va semblar molt interessant ja que en aquell moment a Barcelona no hi havia cap centre que oferís un curs públic sobre història de la música.

Recordes quanta gent s’hi va apuntar?

Crec que unes 25 o 30 persones. Els primers alumnes que vaig tenir venien de l’escola franquista i per tant no havien estudiat música. Em fa molta il·lusió que aquella proposta de fa 25 anys encara continuï avui.

Com estructures les classes?

Faig un recorregut per la història de la música: al mes d’octubre comencem amb el cant gregorià i segueixo cronològicament fins al juny que acabem amb el segle XX. La meva metodologia és força convencional: no faig servir imatges i puntualment he fet servir alguna presentació en Power Point. Intento buscar gravacions antològiques i intèrprets molt bons. Per sort la tecnologia m’ha ajudat molt, quan vaig començar venia amb una maleta plena de cassettes o de CD’s. No voldria tornar enrere.

Intento oferir un curs sincer i transversal. Connecto molt amb la cultura general i busco un llenguatge entenedor per a tothom. La música també ens explica la nostra història.

Perquè la música clàssica acostuma a interessar a un públic més adult? 

No et sabria dir el perquè però tinc les meves teories. L’any 1988 a Catalunya Música vam fer un estudi del target d’oients que teníem i la mitjana era de 65 anys. En aquell moment ens vam espantar molt perquè pensàvem que ens acabaríem quedant sense oients. Però no va ser així, i cada any tenim el mateix target d’edat. Això vol dir que hi ha una arribada de la gent cap a la música clàssica.

Què és el que no interessa de la clàssica a la gent jove?

La gent jove necessita acció. Amb 20 anys necessites aixecar-te de la cadira, ballar i parlar amb els amics. Amb els anys, la gent es va tranquil·litzant i és aleshores quan comencen a interessar-se per la música clàssica.

El que sí és necessari i està demostrat és que els nens en edat escolar que estudien música generen una sèrie de connexions neuronals que després faciliten el càlcul matemàtic, l’aprenentatge de llengües…etc.

Quin és el secret per portar 25 anys fent el mateix taller?

M’encanta explicar el que més m’agrada a la gent. A més, la virtut que té La Casa Elizalde és el fet d’apropar la cultura a la gent a un preu molt assequible. Quan em trobo antics alumnes pel carrer que em recorden després de tants anys, em fa molta il·lusió.  Per mi cada nou curs és un repte.

En tots aquests anys has notat algun canvi en la manera d’apropar-se a la música clàssica dels teus alumnes?

La veritat és que no excessivament. Un dels trets que potser si destacaria és que en els primers anys venia gent que es dedicava a la pedagogia i sovint em comentaven que venien a la recerca de recursos pedagògics de cara a l’ensenyament de música a l’escola.

En aquells temps, l’assignatura de música sovint li tocava fer-la a gent especialitzada en altres matèries i s’havien d’espavilar. Afortunadament això ha canviat. Ara crec que la majoria son melòmans amb afany d’aprofundir més o bé persones que volen descobrir fins a on poden arribar descobrint aspectes diversos de la clàssica. Tot això sense oblidar l’efecte boca-orella que funciona molt bé. La Casa Elizalde crea addicció cultural!

Com valoraries la teva experiència a La Casa Elizalde?

Tinc 54 anys, porto mitja vida anant a La Casa d’Elizalde els dimecres de 20 a 21.30h a la sala Carner. No ho faig per necessitat sinó per gust. He volgut mantenir aquest curs durant tots aquests anys per diferents motius: perquè l’espai m’agrada molt, perquè l’equip de la casa sempre m’ha tractat molt bé i sobretot perquè els alumnes venen amb moltes ganes d’aprendre.