La narració d’històries a través del relat fotogràfic

Noelia Pérez, historiadora, fotògrafa i docent. De formació i trajectòria multidisciplinar: passant pel fotoperiodisme, l’antropologia i la investigació visual. En la seva tasca com a docent, ella es defineix com a “mediadora de continguts”. Ja fa anys que La Casa Elizalde compta amb la seva experiència per a diferents tallers; recentment ha impartit el Relat fotogràfic, i el resultat serà exposat al centre del 14 de juny al 15 de juliol. Una mostra que recull la feina realitzada pels alumnes del taller, sota el títol Una fotografia és un secret sobre un secret.

Com sorgeix la idea de muntar aquesta exposició?

El fet d’exposar i formalitzar allò que tots hem après hauria de ser part de qualsevol taller. La idea sorgeix, doncs, del mateix plantejament del taller, d’acabar amb quelcom que s’ofereix tan individual com col·lectivament, ja que al final tots aprenem de tots. També hi ha una part d’aprenentatge i d’exercici visual molt important en la formalització de l’obra en un espai diferent i davant d’un públic.

Com ha estat el procés de creació del relat fotogràfic?

El plantejament inicial va ser que cadascú triés un tema que li interessés per crear una narració visual. Durant el taller, vam treballar tècniques de narrativa no només visual, sinó també a nivell d’estructures narratives. Sempre hi havia una part metodològica i després cada alumne portava imatges per construir una història. Alguns alumnes van anar construint la seva història durant el taller, d’altres ja tenien les fotos fetes i només els calia un fil narratiu.

D’on o de què sorgeix el títol de l’exposició: Una fotografia és un secret sobre un secret?

És una frase de la Diane Arbus, una fotògrafa pertanyent a la burgesia nord-americana. Ella deia que una imatge sempre és una ficció, mai hi ha una veritat al darrere. Per tant, una imatge sempre amagarà un secret que mai no se sabrà. El concepte em va semblar molt bonic, i vaig voler treballar amb la idea de la ficció en la construcció del relat visual.

fotonoelia

Llavors, en el cas del fotoperiodisme, podem parlar també de ficció?

La realitat és infinita, per tant jo crec que sempre hi ha un punt de vista darrere d’una fotografia. Sí que és cert que la fotografia documental intenta documentar un esdeveniment real, però sempre hi ha infinites possibilitats d’apropar-se a un fenomen. No faig diferències entre fotografia documental i fotografia de ficció. Hi ha moltes maneres d’explicar un fenomen, depenent de com l’expliquis estàs projectant la teva subjectivitat. Tot just ara comença a haver-hi una crítica cap a l’etnocentrisme, l’ocular-centrisme i cap a la projecció més ‘eurocentrista’ de la fotografia.

Podem arribar a conèixer què hi ha al darrere d’una fotografia?

Enllaçant amb el que deia Diane Arbus, sempre hi haurà alguna cosa oculta que no podràs descobrir. Encara que tinguis molta informació sobre aquella imatge, crec que sempre t’acaben sorgint més preguntes, i per a mi això és molt bonic. Per què una imatge ens ha de donar una resposta? Crec que és molt més interessant que ens generi preguntes. Jo entenc la imatge com una porta que s’obre cap a un terreny d’incertesa i reflexió.

Impartiràs algun altre taller a La Casa Elizalde?

Sí, ara al juliol començaré el taller Fotografia de viatges, on parlaré de narrativa aplicada al gènere de viatges. L’objectiu és treballar narratives i metodologies entorn al viatge com a peça visual i quines possibilitats tenim per construir una narrativa fotogràfica: ja sigui en quadern de camp, auto-etnogràfica, o tipus National Geographic. Són diferents maneres d’entendre la imatge com a explicació d’un viatge.

Què destacaries de la teva feina com a docent?

No puc separar la meva tasca de docent, de la de fotògrafa, d’historiadora, d’artista…forma part d’un tot. En la docència hi ha un treball molt emocional, pel fet de compartir amb els alumnes des d’una metodologia horitzontal. El treballar amb persones i amb les emocions és molt ric i dialèctic. El que més m’agrada és la constant dinàmica de mutació en la què estàs quan et trobes amb un grup de persones que tenen un interès en comú i estan motivades per aprendre.