La pell és la frontera que ens separa dels altres. Determina on pertanyem, reflectint les nostres arrels biològiques i geogràfiques. Moltes vegades reflecteix els estats de l’ànima, però la pell no és l’ànima, només és una cuirassa per protegir-nos de totes les agressions, tant externes com internes. La pell és el llenç de la nostra vida, la superfície del nostre cos. Un cos creat de pell, un cos creat per altres i per nosaltres, un cos format de conviccions i judicis però també, un cos construït a base d’esforços i de lluita.
‘A flor de pell’ és una exposició que escolta els murmuris de sis artistes que investiguen i treballen, des de diferents punts de vista i discursos, els temes de la dona, el gènere, la identitat, el cos i la memòria. Una mostra que dóna a conèixer els projectes de diferents artistes que tenen una mateixa finalitat: trencar la històrica linealitat del discurs masculí sobre el cos femení i el paper de la dona i fer-nos reflexionar sobre el concepte de gènere a l’actualitat.
Quan em penso em transformo, Anna Benet
A través d’un diàleg fotogràfic, l’artista ens fa reflexionar sobre la relació entre la dona i l’espai personal, la representació del cos femení a la llar, els rols de gènere i la llibertat de pensament. Una sèrie d’autoretrats on es qüestiona la pròpia visió com a dona i on reclama la constant revisió i reescriptura de la identitat femenina a la nostra societat.
La mirada del obstetra, Amédée Houx Lieu
Aquest projecte pretén evidenciar les ficcions que han estat presents, al llarg de la història, en les representacions científiques que les societats patriarcals occidentals han realitzat sobre els cossos femenins.
Cartografías del rostro, Rosario García-Huidobro
‘Cartografías del rostro’ és un projecte que ret homenatge a aquelles dones que han fet camí i cos amb l’artista al llarg de la seva vida. Un conjunt de retrats que dialoguen entre ells i reflexionen sobre la memòria personal i sobre la identitat col·lectiva com a dona.
Mira para aquí un momento, Xiana Gómez
Aquest vídeo familiar és el retrat d’una nena preadolescent des de la mirada del seu pare. La relació entre ambdós passa d’estar dirigida pel seu pare, que tracta de modelar a la seva filla al seu gust, a convertir-se en un joc tens, pot ser l’inici d’una escissió. Aquesta peça forma part de la investigació artística Proyecto Diario (2013-2016), que recull l’experiència femenina adolescent explicada en primera persona, a través de la cultura de dormitori i especialment el diari íntim.
Recoeducació, Ana Parra i Catalina Parra
Aquest projecte sorgeix de la necessitat de qüestionar el concepte de gènere, derivat d’una única visió cis-hetero-patriarcal, i d’analitzar la construcció de la nostra identitat a partir de la dominant. Les artistes neguen el binarisme i aposten per la reconstrucció del concepte de gènere, per això en aquest projecte han decidit estudiar com s’està treballant aquesta qüestió en l’àmbit educatiu i realitzen propostes de reeducació per al canvi.
