Ártica i Remor

#ElizaldeGreatesthits #Improbables

L’any 2014 naixia una nova programació a La Casa Elizalde, Improbables, que es celebra cada desembre i està dedicada a les arts escèniques, concretament a tot el que anomenem noves dramatúrgies.

En aquell moment portàvem temps observant que hi havia un interès creixent per les propostes que sortien dels formats habituals. El molt apreciat Antic Teatre i festivals com Terrassa Noves Tendències, entre d’altres, han tingut molt a veure en la (re)aparició d’aquest tipus d’espectacles i en la formació de públics que els demanden. Nosaltres teníem la hipòtesi que aquestes propostes podien també ser ben rebudes per la nostra audiència. I no ens vam equivocar.

La primera edició estava configurada per dues autèntiques perles, Ártica i Remor, dos espectacles del més alt nivell artístic. “Remor” havia estat programat al Festival Grec del 2013 i es va representar per tot Espanya, Europa, Austràlia i també a Xile. “Ártica” encara gira a dia d’avui i ha estat representat a més de 21 països. Totes dues obres tenien en comú que eren per a un públic molt reduït (11 i 20 persones respectivament), es feien a dins d’instal·lacions que a la vegada servien d’escenografia i tots dos eren sense text.

Remor, Cia. Res de res i En Blanc. 11 i 12 de desembre de 2014.

L’espectacle passava dins una cel·la d’una presó. A la fotografia de portada d’aquest post podeu veure la instal·lació d’aquest bocí de presó, en paraules de la companyia “un espai que es troba gairebé sempre als afores, lluny d’una societat que viu d’esquena a una realitat que ella mateixa genera”.

Vuit passis d’onze minuts cada un amb dotze persones de públic van mostrar una història entre dues persones que recreaven una relació de necessitat mútua viscuda més enllà de qualsevol límit.

 

Les persones privilegiades que van poder assistir no donaven crèdit a com es podia assolir aquell nivell d’intensitat emocional amb només onze minuts.

L’espectacle va girar fins el 2016 i el van seguir altres creacions de la companyia tant de teatre-circ com de teatre de text. El 2017 Res de res comunicava el seu tancament després de vint anys d’història. Actualment, però, els seus artífexs i fundadors Marta Barceló i Biel Jordà segueixen treballant per les arts escèniques al C.IN.E. de Sineu, a Mallorca, centre de creació que s’ha posicionat en el mapa estatal i europeu.

Ártica, cia. Ponten Pie . 18 i 19 de desembre de 2014.

Per representar “Ártica” vam convertir el pati de La Casa Elizalde en un indret d’alguna regió llunyana i freda. Allà hi trobàvem una casa vella de fusta, de la qual us hem volgut mostrar el procés d’instal·lació.

 

 

A l’interior de la casa la temperatura era de 6 graus i a cada persona del públic se li donava un abric perquè no passés fred. Això ho convertia en una experiència sensorial que mai abans no havíem viscut en un espectacle.

Un personatge ens convidava a entrar, en aquest ambient fred però molt acollidor.

Dins la casa érem testimonis d’un secret ben guardat. Dos actors, una actriu, diferents personatges i tres històries entre la malenconia, l’humor, la tristor i quelcom d’inquietant. Una experiència inoblidable.

 

“Àrtica” era aleshores el tercer muntatge de Ponten Pie, amb el qual van aconseguir el Premi a la millor estrena de la Fira Tàrrega 2013 i el Drac d’Or d’escenografia a la Fira de Titelles de Lleida.

Tal com us dèiem al principi d’aquesta entrada, segueixen girant amb aquesta i altres creacions que han vingut després, molt més fora del país que no pas aquí. Per alguna estranya raó, a Catalunya i Espanya no es valora igualment la gran qualitat artística d’aquesta companyia.

Nosaltres vam contribuir al fet que es pogués conèixer, i desitgem en un futur poder tornar a veure alguna de les creacions de Ponten Pie. Fins que això no arribi, us deixem el teaser d'”Ártica”.