Zero en conducta

#ElizaldeGreatesthits #Titelles #Zeroenconducta

La constància en tots els àmbits acaba donant fruits, pocs o molts i potser de vegades no es corresponen a l’energia que hom ha posat en el seu projecte, però n’acaba donant. El cas de la companyia de la qual us parlarem en aquesta entrada és el d’un grup que finalment ha vist recompensada la seva perseverança, els Zero en conducta.

Julieta Gascón i Antonio Puchades (Putxa), els fundadors de la companyia, s’expressen amb el llenguatge del teatre de gest i de titelles. Malauradament, en el nostre país aquestes disciplines no es veuen gaire a les programacions (excepte les titelles per a infants), per la qual cosa els dos artistes han hagut de “picar molta pedra” fins a fer-se un lloc a l’escena internacional.

Des que els vam conèixer ens va sorprendre l’alta qualitat estètica dels seus espectacles. La precisió en els moviments i el manipulat d’objectes és de rellotgeria fina. Ens explicaven que han arribat a muntar escenes com si es tractés d’una pel·lícula, fotograma a fotograma, interioritzant cada un dels seus moviments però sense caure en mecanicismes, posant tota aquesta precisió al servei de l’expressió. I això no és gens fàcil.

Si bé les primeres produccions eren modestes quant a mitjans i pressupost, el resultat sempre ha estat de molta qualitat i això ha fet que tinguessin el reconeixement per part del públic i la comunitat artística local, però per acabar guanyant-s’hi la vida han hagut d’exportar el seu art a altres llocs del món, sobretot a Europa, on hi ha molta més tradició i s’aprecia molt més el llenguatge utilitzat per aquests artistes.

A La Casa Elizalde sempre hem apreciat molt la seva feina i hem seguit la seva evolució ben de prop, programant-los amb quatre dels seus espectacles els últims 6 anys. Per si no els coneixes, et deixem aquí els enllaços als tràilers i recordem les dates en què ens han visitat: el 7 de maig de 2014 amb Allegro ma non troppo, el 26 de novembre de 2014 amb Nymio, el 20 de juliol de 2016 amb La dernière danse de Brigitte i el 3 d’abril de 2019 amb TRASHHHH!!, La poubelle plus belle. Aquestes creacions han fet innombrables funcions i han guanyat diferents premis arreu.

L’any 2019 van estrenar el seu darrer espectacle, Eh man he. La dinámica del alma. El vam poder veure al setembre del mateix any, a l’obertura de la temporada 2019/2020 del Sant Andreu Teatre. Per casualitat vam seure al costat del dramaturg Jordi Palet, tot un referent del teatre per a infants i de titelles.

A aquesta nova creació s’hi han incorporat tres artistes més a part de la Julieta i en Putxa, són Amok cor, Elena Lalucat i Pino Steiner. Tots cinc han abordat el format mitjà però sense perdre l’ànima de la companyia: imatges de gran bellesa, precisió mil·limètrica en l’execució i tot al servei de l’expressió.

Finalitzada la funció, encara commoguts pel que acabàvem de veure, en Jordi Palet ens comentava que no entenia per què aquest espectacle no estava programat a la sala gran del TNC. Hi estem totalment d’acord.

@zero_en_conducta

@zeroenconductateatro

www.zeroenconducta.es