Ja tornem a tenir aquí el Mirades, el nostre cicle de Cinema documental i d’autor. Aquesta nova edició porta com a títol ‘(Co)rrespondències. Filmar la vida’ i està programada per Maria Castan de Manuel. En ella, s’hi traça un recorregut per un cinema sincer, d’intercanvi, on la quotidianitat, les pors i l’impuls de filmar com a eina expressiva i necessària fonamenten la manera d’entendre la vida de les cineastes.
El cicle està format per quatre documentals, correspondències fílmiques entre cineastes internacionals que posen en comú una sèrie de temàtiques que, ben segur, et resultaran familiars.
Reflexions personals i profundes, encarnades en imatges delicades. També d’altres més quotidianes que reflecteixen la bellesa de la vida tal com es presenta, en la proximitat i en l’espontaneïtat. Alguns dels films també inclouen un important component polític i tracten temes com l’exili, el contrast entre el passat i el present o les diferències culturals.
Podràs submergir-te en les diverses realitats de les i els protagonistes i en altres conflictes del nostre món.
#Mirades22 #Correspondències #ElizaldeCinema
Sobre Maria Castan de Manuel
Muntadora formada en teoria cinematogràfica i muntatge a la UPF. Ha treballat per institucions com el CCCB o Matadero de Madrid i en projectes de cineastes com Albert Serra, Paula Ortiz, Dostopos o Xavi Puebla, així com per a productores en metratges de ficció i documental, vídeo-assaig i videoclip. Col·labora en producció a diferents festivals de cinema.
Transoceánicas
18 d’octubre a les 19 h
Espanya | 2020 | 116 min | VO
Meritxell Colell i Lucía Vassallo
La sessió comptarà amb la presència de Meritxell Colell.
Un relat que gira entorn de dues amigues que, malgrat trobar-se en la distància, aconsegueixen construir un mosaic cinematogràfic a partir d’una conversa a mitja veu. Dues amigues que enforteixen els seus lligams fent de la seva història una autèntica declaració d’intencions molt més sincera que qualsevol altra que pogués establir-se mitjançant la realitat tangible.
A Transoceánicas el seu dia a dia queda enregistrat a partir de les càmeres de cadascuna, abordant temàtiques com el pas del temps, el cinema com a passió i la dificultat de filmar en l’època actual.
Frase a frase, edifiquen un pont poètic en què uneixen Barcelona i Buenos Aires. Una obra amb la qual deixar-se portar a través de la contemplació, recreant-se en l’espectacle audiovisual i endinsant-se progressivament en la importància de la relació entre ambdues protagonistes i directores.
Remitente, una carta visual
8 de novembre a les 19 h
Xile | 2008 | 18 min | VO
Tiziana Panizza
La projecció comparteix sessió amb ‘Correspondencias’ de Carla Simón i Dominga Sotomayor.
De petita, Tiziana Panizza tenia un únic desig: conèixer la part de la seva família que vivia a Itàlia. La directora va escriure desenes de cartes a totes aquestes persones que no coneixia.
Remitente és una carta visual que, dirigida a la seva família d’Itàlia, serveix com a eina en un intent per reprendre un antic ritual familiar, des d’un Santiago de Xile a l’estiu, on els peus queden atrapats al paviment, on la sobreexposició a la llum s’assembla a la confusió i a l’oblit.
Aquest és un projecte creat a partir de la col·lecció, segmentació i re agrupació d’imatges, d’un estil semblant a la performance o el videoart. Continguts de diverses procedències en virtut d’una història concreta: la seva.
Correspondencia
8 de novembre a les 19 h
Espanya | 2020 | 19 min | VO Català i Castellà
Carla Simón i Dominga Sotomayor
Simón i Sotomayor rememoren les seves vides a través de la correspondència que comparteixen, per a atorgar-li sentit al present a partir dels seus records més íntims sobre el passat.
Entre les dues, creen un relat fragmentat però compartit, que va des del que és íntim fins al que és social i polític. En forma d’una conversa epistolar filmada, les dues joves cineastes parlen sobre cinema, passat familiar, herència i maternitat. Correspondencia és una pel·lícula que, després de 40 anys, s’ha recuperat per a finalment editar-se i ser mostrada, passant a ser el ressò de l’emergència política d’un país.
Carla Simón és guanyadora del Goya a la millor direcció novell per Estiu 1993, i Dominga Sotomayor, la primera dona en aconseguir el premi a la millor direcció a Locarno amb Tarde para morir joven.
Life May Be
15 de novembre a les 19 h
Iran | 2004 | 80 min | VOSC
Mania Akbari i Marc Cousins
Un viatge únic per les ments de dos cineastes excepcionals, enamorats del setè art. Ella, exiliada a Gran Bretanya, país d’origen de Cousins. Ell somia amb l’Iran, la terra que ella es va veure forçada a abandonar.
A Life May Be entaulen un diàleg epistolar mitjançant missatges de vídeo en lloc de cartes. L’exili, la identitat, el cos i la memòria són els temes centrals dels cinc missatges que intercanvien. Conflictes culturals, polítiques de gènere i diferències en sensibilitats artístiques també agafen rellevància i alhora formen part de la connexió d’amor entre els dos.